Director d'orquestra
La direcció d'orquestra és la tasca d'aplicar determinades tècniques gestuals, d'assaig i psicològiques per aconseguir que una orquestra recreï i interpreti l'obra d'un compositor o compositora de la manera més adequada.
El director o directora d'orquestra és la persona que s'encarrega, en el context orquestral, d'aplicar aquestes tècniques i d'equilibrar i millorar els resultats sonors del conjunt. La seva funció principal és la de transformar la multiplicitat de l'instrument orgànic que constitueix el conjunt orquestral en una unitat que assoleixi una mateixa intenció sonora, física i espiritual.[1]
Són ben coneguts en la història de la música o bé figures emergents de la direcció d'orquestra Arturo Toscanini, Barbara Hannigan, Simon Rattle, Mirga Gražinytė-Tyla, Valeri Guérguiev, Emmanuelle Haïm, Zubin Mehta, Alondra de la Parra, Gustavo Dudamel o Elim Chan, per posar alguns exemples.
La direcció requereix coneixements profunds sobre diverses disciplinesː una tècnica gestual adequada; el coneixement profund de la partitura, i el coneixement segur de la formació que es dirigeix.[1]
Els estudis per a la formació en direcció d'orquestra permeten l'especialització en el conjunt que es vol dirigir, ja sigui una orquestra simfònica, o bé una banda, un grup instrumental, un cor...[2]
La gran majoria d'orquestres actuen amb una persona que la dirigeix, tot i que n'hi ha que en prescindeixen. Algunes tenen directora o director titular i algunes només tenen directors convidats. N'hi ha que dirigeixen amb batuta i n'hi ha que ho fan sense, que mouen els canyells i que no, que defineixen les pulsacions i els compassos d'una manera inequívoca i n'hi ha que tracen moviments d'acord amb altres paràmetres, que van alhora amb l'orquestra o bé que van per davant i, així, cada direcció aporta a la seva tasca un estil característic.[3]
Són deures del director o directora de l'orquestra escoltar i reaccionar per equilibrar el so que produeix el conjunt orquestral, així com portar el tempo, indicar l'entrada de cada instrument, marcar els accents dinàmics i agògics i dur a terme qualsevol altra instrucció rellevant deixada a la partitura pel compositor o compositora. També són deures de la direcció d'orquestra coordinar els assaigs i unificar la idea musical.
Cal notar que si bé les funcions de cada director o directora d'orquestra són les mateixes, la forma en què la duen a terme és el que els distingeix. Normalment, cada partitura usa termes que es presten a diferents graus d'ambigüitat, i per això són subjectes a la interpretació de la persona que dirigeix l'execució de la partitura.
S'ha dit per això que cap versió d'una peça no és exactament igual a cap altra, ni tan sols quan són dirigides per una mateixa persona en dues ocasions diferents. Per exemple, Ígor Stravinski, que va dirigir almenys sis enregistraments de la seva obra La consagració de la primavera, feia notar que cada una era clarament diferent de les altres.
De vegades, si el compositor o compositora és present en els assaigs de la seva obra, pot canviar d'opinió sobre el que va escriure a la partitura i informar-ne a la direcció d'orquestra. Això és normalment el que pot succeir en la preparació de l'estrena mundial de l'obra.
Galeria
[modifica]
.jpg)
.jpg)
Referències
[modifica]- 1 2 «direcció | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 abril 2026].
- ↑ «Direcció» (en castellà). ESMUC. [Consulta: 28 abril 2026].
- ↑ Pastor, Gerard. «Per a què serveix un director d'orquestra?». Joventuts Musicals de Sabadell. [Consulta: 5 juny 2018].
