Vés al contingut

Portal:Animals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Viquiportal dels Animals

Benvingut al Viquiportal dels Animals. Aquest portal està pensat com a pàgina principal per a aquells interessats en assumptes relacionats amb els animals i la zoologia. Des d'ací podeu accedir fàcilment a diferents articles relacionats amb aquests temes, organitzar les tasques pendents o afegir un article a la llista d'articles sol·licitats.

Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismes eucariotes gairebé sempre multicel·lulars. En un registre més científic, també se'ls pot denominar metazous. Es tracta d'organismes heteròtrofs que generalment digereixen l'aliment dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les plantes i les algues. També es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els fongs perquè manquen de paret cel·lular. Tots els animals són mòtils, tot i que només en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els embrions passen per una fase de blàstula, una característica única dels metazous.

Llegiu més... refresca - Modifica

Imatges del mes de juliol

Arxiu d'imatges

Article de qualitat de la setmana

El panda vermell comú (Ailurus fulgens, "gat lluent" en grec), també conegut com a panda petit, és un petit mamífer arborícola, l'única espècie del gènere Ailurus. Pertany a la família dels ailúrids, però antigament fou classificat dins les famílies dels prociònids (ossos rentadors i dels úrsids (ossos).

El panda vermell comú és nadiu de les regions muntanyoses de l'Himàlaia i el sud de la Xina, i està associat als boscos temperats d'altitud i els bambussars. Té una coloració castanya vermellosa característica, una cua llarga i peluda i una anadura culejant, degut a l'escurçament de les potes anteriors. És un animal solitari, territorial i de costums crepusculars o nocturns. La seva alimentació es compon principalment de bambú; tanmateix, és omnívor i es pot menjar ous, ocells, insectes i petits mamífers.

Llegiu més... | Arxiu

Com podeu contribuir-hi

La Viquipèdia és lliure. Lliure d'edició, perquè lliure d'usuaris o lliure d'articles no ho és pas (n'hi ha una barbaritat amb relació al poder i extensió de la llengua catalana). Però, cal esmentar que d'usuaris i d'articles no n'hi ha prou. ET NECESSITEM!

Tasques amb les què pots ajudar relacionades amb la fauna:

  • Ampliar qualsevol esborrany de fauna
  • Clicant aquí, pots accedir al Portal de la Viquipèdia i crear un article nou d'animals (o d'altres coses, si et ve de gust)
  • Els esborranys tenen més pressa, però mai va malament ampliar un article d'animals
  • Evidentment, col·laborant per convertir un article corrent en article bo o de qualitat
  • Tampoc no està malament avaluar els candidats a distinció sobre els animals (com és obvi, tampoc passaria res si avaluàssiu els altres)
  • Suggerir seccions i/o articles al nostre portal i a articles demanats

modifica

L'animal del mes

Les aranyes (Araneae) són un artròpodes quelicerats respiradors d'aire que tenen vuit potes, i quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí. Les aranyes viuen a tots els continents tret de l'Antàrtida, i s'han establert en gairebé tots els nínxols ecològics, tret del mar i l'aire. El 2008 s'havien descrit aproximadament 40.000 espècies d'aranya i 109 famílies. Tanmateix, existeix un debat dins la comunitat científica sobre com caldria classificar tots els gèneres, com ho demostra el fet que s'hagin publicat més d'una vintena de classificacions des de l'any 1900.

Anatòmicament, les aranyes es diferencien de la resta d'artròpodes pel fet que els segments corporals habituals estan fusionats en dos tagmes (el cefalotòrax i l'abdomen), i estan units per un petit pedicel cilíndric. Excepte el grup més primitiu, els mesotels, les aranyes tenen el sistema nerviós més centralitzat de tots els artròpodes, car els seus ganglis estan fusionats en una massa al cefalotòrax. A diferència de la majoria d'artròpodes, les aranyes manquen de músculs extensors a les potes, de manera que les estenen per pressió hidràulica.

El seu abdomen presenta apèndixs que han estat modificats en fileres que secreten teranyina de fins a sis tipus de glàndula de l'abdomen. Les teranyines varien molt en mida, forma i quantitat de fil utilitzat. Sembla que la teranyina en forma d'espiral circular podria ser una de les formes més primitives, i les aranyes que produeixen teranyines enredades són més abundants i diverses que els araneids. Al període Devonià aparegueren aràcnids semblants a aranyes, dotats d'"aixetes" productores de teranyina, però aquests animals aparentment mancaven de fileres. S'han identificat aranyes veritables en roques del Carbonífer (fa entre 318 i 299 milions d'anys), que són molt similars als representants del subordre vivent més primitiu, el dels mesotels. Els grups principals d'aranyes modernes, els migalomorfs i els araneomorfs, aparegueren per primer cop al període Triàsic, fa més de 200 milions d'anys.

Llegiu més... | Arxiu

Ajuda
Ajuda
Ajuda

Si no sabeu com navegar pel portal...

Si voldríeu disposar d'alguna secció nova...

Si teniu dubtes o problemes mentre redacteu algun article...

Articles sol·licitats

Consciència animal (en), Diurodrilus (fr, en), Devorador d'homes (en), Dolor en els animals (en), Dolor en els invertebrats (en), Palaeoscolecid (en), Taca ocular (en, fr), modifica

Enllaços


modifica

Categories
Viquiportals

Portals temàtics
Anarquisme | Animals | Anime i Manga | Arquitectura | Art | Arts visuals | Automòbil | Aviació | Biografies | Català | Ciclons tropicals | Cinema | Còmic | Cristianisme | Economia | Entreteniment | Esoterisme | Espai | Eurovisió | Ferrocarril | Filosofia | Geografia | Geopolítica | Google | Imperi Mexicà | Lingüística | Literatura | Llengües | Mitologia | Música | Nàutica | Religió | Sardana | Sistema solar | Societat | Terra Mitjana | The Legend of Zelda | Transport | Videojocs

Portals científicotecnològics
Astronomia | Ciència | Ciències de la salut | Biologia | Biotecnologia | Canvi climàtic i sostenibilitat | Ecologia | Electrònica | Energia | Enginyeria | Física | Immunologia | Informàtica | Linux | Mamífers | Matemàtiques | Microsoft | Nanociència i Nanotecnologia | Paleontologia | Programació | Programari | Programari lliure | Química | Tecnologia | Tecnologies de la Informació i la Comunicació |

Portals d'esport
Bàsquet | Esport | Esport català | Fórmula 1 | Futbol | Handbol | Jocs Olímpics | Motociclisme | Pilota a mà | Ral·lis |

Portals d'història
Història | Història de l'art | Història Militar Catalana | Civilitzacions Antigues | Corona d'Aragó | Unió Soviètica

Portals geogràfics
Països Catalans (atles) | Andorra | Illes Balears (Menorca) | Catalunya (Baix Llobregat · Cerdanya · Garrotxa · Osona) | Catalunya Nord | País Valencià (Horta Sud)
Ciutats de l'àmbit catalanoparlant: Alacant | Barcelona | Castelló | Lleida | Sabadell | València
Resta del món: Alaska | Aragó | Azerbaidjan | Brasil | Finlàndia | França | Gal·les | Grècia | Japó | Kenya | Letònia | Mèxic | Occitània | Països Baixos | Polinèsia | Quebec | Romania | Ucraïna | Unió Europea


[ Portada de l'enciclopèdia ]   [ Portada dels portals ]   [ Portal viquipedista ]    [ Ajuda ]

modifica

Altres wikis i portals relacionats amb la fauna

modifica