Pagina principala
|
Vos in vedrinaI Bagg (anca de Bagg, da Baggio in italian) inn stad una familia nobil milanesa, che el sò nom l'è ligad a quell del borgh omonem. I Bagg hann jutad a fà de Bagg un center important di so temp, e gh'heven la soa sed al Palazziett, in del center de Bagg e arent a la Gesa Veggia, fada su per volontà del Papa Lissander II, cont una soa generosa donazzion. El prim member de la familia cognossud a l'è el Tazon de Bagg, despess reportad 'me "Badaglo", che 'l gh'ha havud 'me fioeul l'Arioland, che 'l gh'ha havud trii fioeui, l'Adelard, el Tazon e l'Anselmo, che hann dad orisgin ai vari ram de la familia. Del fioeul Adelard el gh'ha havud orisgin el ram de capitani de Bagg. Del fioeul Tazon, inveci, el gh'ha havud orisgin el ram "de civitas Mediolani", pussee dent a la politega urbana e quell che 'l gh'ha havud i Sant. De l'Anselmo, inveci, l'è vegnud foeura el ram de Vignaa, che però l'è andad no inanz desgià che l'è restad senza ered. In del 875 inn reportad 'me proprietari de la Gesa de San Giovann ai Quater Facc, a l'epoca ancamò cont di carateristeghe de tempi pagan. (innanz) Te 'l savevet che ...On castell l'è ona costruzzion fada de vun o pussee edifizzi fortificaa. Tipegh del Medioev, el serviss per ospità 'na guarnison de soldaa, cont el sò comandant e i sò gent. Despess el se troeuva in d'on sit strategich, compagn d'on bricch, per vess difenduu mej. (Va inanz) In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Normand, Arpitan, Mirandes, Romancc, Ladin sgiudee-spagnoeul, Estremegn, Avar, Colognasch, Gagauz, Tatar de Crimeja Un proverbi a cas
"Al temp di castegn ol cul no 'l gh'ha ritegn" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriverCossa se po fà?
|

