Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 80 166 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

Foto d'epoca del Palaziett

I Bagg (anca de Bagg, da Baggio in italian) inn stad una familia nobil milanesa, che el sò nom l'è ligad a quell del borgh omonem.

I Bagg hann jutad a fà de Bagg un center important di so temp, e gh'heven la soa sed al Palazziett, in del center de Bagg e arent a la Gesa Veggia, fada su per volontà del Papa Lissander II, cont una soa generosa donazzion.

El prim member de la familia cognossud a l'è el Tazon de Bagg, despess reportad 'me "Badaglo", che 'l gh'ha havud 'me fioeul l'Arioland, che 'l gh'ha havud trii fioeui, l'Adelard, el Tazon e l'Anselmo, che hann dad orisgin ai vari ram de la familia.

Del fioeul Adelard el gh'ha havud orisgin el ram de capitani de Bagg. Del fioeul Tazon, inveci, el gh'ha havud orisgin el ram "de civitas Mediolani", pussee dent a la politega urbana e quell che 'l gh'ha havud i Sant. De l'Anselmo, inveci, l'è vegnud foeura el ram de Vignaa, che però l'è andad no inanz desgià che l'è restad senza ered.

In del 875 inn reportad 'me proprietari de la Gesa de San Giovann ai Quater Facc, a l'epoca ancamò cont di carateristeghe de tempi pagan.

(innanz)

Te 'l savevet che ...

El Castell Sforzesch de Milan.

On castell l'è ona costruzzion fada de vun o pussee edifizzi fortificaa. Tipegh del Medioev, el serviss per ospità 'na guarnison de soldaa, cont el sò comandant e i sò gent. Despess el se troeuva in d'on sit strategich, compagn d'on bricch, per vess difenduu mej.
I castei hinn nassuu in del Medioev come sit per difendes di incursion di nemis, in d'on period indè che i città aveven perduu l'importanza soa de lor e eren pussee complicaa de protegg. I primm castei eren faa de legn, ma cont el passà del temp hinn staa mejoraa e costruii in preja. In certi cas, tutt intorna al castell el se faseva su on borgh, e ghe andava anca a viv el scior de la zona: demaneman el castell l'è deventaa anca on segn de la potenza di sciori. I castei hann conservaa la soa fonzion de difesa fina al XVI secol, quand i noeuv armi compagn di canon hann cambiaa tutta la strategia militar. De lì in poeu, i castei hinn deventaa soratutt i palazz e i residenz di nobei, opura preson e casermi.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Normand, Arpitan, Mirandes, Romancc, Ladin sgiudee-spagnoeul, Estremegn, Avar, Colognasch, Gagauz, Tatar de Crimeja

Un proverbi a cas

"Al temp di castegn ol cul no 'l gh'ha ritegn"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?